Esports col·lectius alternatius com a contingut i recurs didàctic en temps de COVID-19

Esports alternatius: Què són i perquè són un contingut interessant per l'aula de primària

Avui hem jugat a diferents esports alternatius. Però quan un esport es pot catalogar com a alternatiu?

A diferència dels esports convencionals, que tracten de garantir la igualtat d'oportunitats a través d'una uniformització i estan dirigits cap al rendiment amb l'objectiu de victòria, els esports alternatius són flexibles. La seua principal característica és que busquen la participació i el desenvolupament de valors socials per damunt del rendiment o la competició. Per fer-ho utilitzen modificacions reglamentàries o materials innovadors. 

És aquesta novetat i una lògica interna focalitzada a la participació, la que fa, dels esports alternatius, un contingut d'alt potencial educatiu. Introduir un esport nou sempre implica una neutralització dels aspectes tècnics apresos i que, condicionen en un alt grau les motivacions i rols seguits per l'alumnat. D'altra banda, aquests esports estan dissenyats per tal de reduir els aspectes tècnics, reduint al mínim les habilitats motrius per a l'hora fomentar situacions diferents que cal resoldre durant el joc. 

Per exemplificar-ho podem comparar dos esports semblants, el basket i el korftball, un hegemònic i altre alternatiu. Els dos són esports d'equip i l'objectiu és encistellar una pilota a dins d'una anella. Mentre que al korftball els equips són obligatòriament mixtes, al basket estan segregats, el que acaba donant un major ressò social al basket masculí. A més existeixen altres normes que fan del korftball un esport més coeducatiu. A nivell tècnic, el basket requereix, a més de passar la pilota, rebre-la i llançar, l'habilita de botar la pilota i realitzar diferents accions amb ella tant en atac com defensa. Al korftball podem jugar únicament amb les tres primeres habilitats motrius, el que fa d'aquest esport molt més accessible al conjunt de l'alumnat. A més, les posicions són rotatives i per tant s'evita la especialització dels jugadors. Com podem comprovar, si plantegem jugar al korftball, aquell alumnat que ja parteix amb unes habilitats més desenvolupades per jugar a baket fora de l'escola no té tant d'avantatge com si juguem a l'esport hegemònic. El que afavoreix que la resta de l'alumnat, entre el que podem trobar a infants amb cert rebuig cap a l'activitat física, puguen desenvolupar fàcilment les competències necessàaries per incorporar-se al joc, i a més, fer-ho de forma divertida.

En definitiva, igual que el mètode comprensiu que vam abordar en el post sobre l'esgrima, es tracta de reduir els aspectes tècnics en favor dels tàctics per fer l'activitat motriu més accessible, divertida i educativa per al conjunt de l'alumnat.

Els esports alternatius al currículum de primaria

 Al currículum de primària de la Comunitat Valenciana els esports i jocs alternatius podem començar a treballar-los a partir de tercer de primària, i amb major èmfasi a partir de 4t. En tercer ho farem sota la forma de jocs modificats, llevant l'esport d'aquell factor més competitiu o reglamentat que si podem treballar ja en 4t. 

És en aquesta edat quan ja tenen una capacitat cognitiva i motriu suficient per poder seguir un joc amb un nivell de complexitat moderat, poden començar a cooperar en equip i reflexionar tàcticament sobre el joc. 

En 5é i 6é de primària els esports alternatius ja es poden treballar amb tota la seua entitat, desenvolupant les tàctiques cooperatives i buscant de forma moderada la competitivitat que motive l'alumnat a millorar les seues habilitats motrius a través del joc.

Les adaptacions al COVID-19

Els jocs i esports col·lectius són un contingut que requereix una major reflexió per posar-los en pràctica en temps de COVID-19. En aquest sentit, el grup d'investigació AFES-UV ha elaborat un conjunt d'infografies que poden orientar-nos en el seu desenvolupament.

 Per al bloc de continguts de jocs i esports, les recomanacions són les següents:

- Realitzar jocs i esports sociomotrius (col·lectius) respectant la distància de
seguretat.
- Prioritzar l’ús de material individual. Desinfectar-lo al finalitzar.
- Llavar-se les mans: abans, durant i al finalitzar la sessió.
- Fer classe preferentment a l'aire lliure.
- Modificar les regles de joc per ajustar-se a les recomanacions higièniques i
respectar la diversitat de l’alumnat

 Com podem comprovar, les recomanacions i obligacions sanitàries de respectar la distància social i no compartir material són un impediment de primer ordre per poder realitzar molts esports col·lectius. Als esports de cooperació-oposició propis de la majoria d'espots alternatius, els marcatges i moviments per trencar la defensa durant l'atac obliguen en molts casos a trencar aquesta distància de seguretat, fins i tot acabem realitzant contactes entre els i les participants. 

A la sessió vivenciada hem practicat jocs amb l'indiaca, el datchball i el colpbol. En tots ells hem compartit material, i en el colpbol hem hagut de trencar distàncies per la pròpia dinàmica del joc. Especialment quan les posicions de joc han sigut lliures. 

A més, les activitats s'han fet en un espai interior, tot i que molt ampli. Com a mesures preventives hem haugt de portar en tot moment mascareta i desinfectar-nos les mans durant la sessió. Els materials s'han desinfectat al finalitzar l'activitat. Entenc, que inexplicablement la facultat ha denegat la pràctica d'esport en classe fora del gimnàs i per tant no hi ha alternativa. 

Així mateix, crec que realitzar certes activitats d'EF sense compartir material és molt dificultós. Especialment si són esports d'equip. Tot i això, podem buscar esports on l'intercanvi de material siga el mínim, o entre les mínimes persones.

Tant en els jocs d'indiaca com al datchball, l'intercanvi ha sigut entre grups reduïts. No ha estat així al colpbol. Crec que en aquest cas podríem haver provat altre esport en què medie algun element entre nosaltres i la pilota. 

Per exemple, al col·legi on treballe al menjador, amb el grup de 6é, estem jugant al pati a una adaptació del lacrosse. Per fer-ho hem utilitzat garrafes de lleixiu amb els que fabricar la cistella. Amb això, en comparació amb el lacrosse, a més dels avantatges educatius d'utilitzar materials autoconstruïts i reciclats, facilitem el control de la coordinació necessària per jugar al reduir la distància entre l'element receptor de la pilota i la mà. Però en tot cas, evitem que els xiquets i xiquetes intercanvien de forma contínua una pilota amb la mà amb què es toquen la mascareta freqüentment. Reduïm així el risc de transmissió del virus.

 

El kin-ball, un esport on intervenen tres equips simultàniament

 

El kin-ball és un esport originat al Canadà on de forma simultània juguen tres equips de 4 jugadors en el mateix terreny de joc amb un baló gegant. Tot i que professionalment, com es veu al video, els equips estan segregats, a l'escola farem equips mixtes, com marquen alguns reglaments consultats.

Des del punt de vista didàctic, és un joc que implica desenvolupar la percepció espai-temporal y el treball en equip. La gran voluminositat del baló obliga a una adequada coordinació dels moviments amb diferents nivells perceptius i amb els altres integrants de l'equip. Pel seu sistema de puntuació, els tres equips tenen possibilitat de guanyar fins el final de la partida, el que motiva al conjunt de l'alumna a jugar fins al final. Aquest fet, junt a la necessària implicació de tots els participants de l'equip en el joc i la seua novedositat el fant inclusiu per al conjunt d'alumnat. També per als menys hàbils. Per últim, crec que jugar amb un baló tan gran és força motivador per a tots els alumnes.

L'objectiu del joc és colpejar la pilota de forma que toque terra abans que l'equip que l'ha de recepcionar la salve de tocar el sòl. Si l'equip que rep la pilota aconsegueix estabilitzar-la, serà el que atacarà i la posarà de nou en joc. Quan un equip fa una falta, punten els dos equips restants.

El terreny de joc és un quadrat de mida 20x20 m, tot i que és adaptable a l'espai disponible. El temps del partit és de tres períodes de 15 minuts amb descansos de 5 minuts. Però també és adaptable al grup. Per exemple es comú jugar en dos o tres príodes de 7 minuts amb descansos d'un o dos minuts.

El material necessari són petos de tres colors diferents i una pilota gegant d'1,22 m de diàmetre i menys de 1 kg de pes.

Durant el colpeig de la pilota els 4 integrants de l'equip han de tocar la pilota: 3 fan un trípode i el 4t colpeja. Abans de colpejar han de cridar de forma clara la paraula "OMNIKIN" + el COLOR de l'equip que haurà de recepcionar. Únicament es pot colpejar la pilota amb alguna part del tronc superior i aquesta ha de desplaçar-se en horitzontal o sentit ascendent almenys una distància d'una pilota i mitja (1,8m).

Per recepcionar, cada jugador s'encarrega d'un sector del camp, pel que se situen en un quadrat al voltant de la pilota. Poden fer-ho amb qualsevol part del cos. Una vegada estabilitzada la pilota per un o dos jugadors, aquests poden desplaçar-se amb la pilota pel terreny de joc durant 10 segons. Una vegada un tercer integrant de l'equip toque la pilota, es forma el trípode, pel que no podran moure's i han de colpejar-la en menys de 5 segons.

Quan algun equip comet una falta, puntuen els altres dos equips. Es poden cometre faltes si:

- L'equip que ha de recepcionar no ho aconsegueix i la pilota toca terra.

- L'equip que te la pilota la llança fora del terreny de joc, bé quan la colpeja durant l'atac o en la recepció mentre s'intenta estabilitzar.

- La pilota al colpejar-la no reccorre una distància d'1,8m, o ho fa en direcció descendent, o es colpeja de forma voluntària a un integrant d'un altre equip.

- Si en el moment de colpeig els 4 integrants de l'equip no estan tocant la pilota.

- Si la pilota no ix de forma neta al colpejar-la. Arrossega una mà que la subjecta o toca l'esquena d'un jugador o jugadora.

- Si hi ha més de dos integrants de l'equip receptor a menys de 1,8m de la pilota.

- Si algun participant de l'equip que no ha de recepcionar toca voluntàriament la pilota.

El sistema de puntuació és l'aspecte més estrany d'aquest joc, però alhora el fa atractiu. La regla de l' "atac injustificat" obliga a l'equip que ataca no pot cridar a cap altre equip que tinga una diferència de 2 punts o superior amb ell, excepte si aquest és el que va en primera posició. A més, el que va en primera posició ha de cridar obligatòriament a l'equip amb què està empatat a punts o va 2a posició.

Amb això s'aconsegueix que no hi haja una diferència superior a 3 punts entre l'equip que va primer i l'últim, i s'implica en el joc al conjunt d'equips fins al final de la partida.

Deixe ací un altre vídeo d'un partit complet.