L'esgrima a l'escola

Crec que la sessió sobre l'esgrima ha sigut una de les millors classes a què he assistit al llarg de tota la carrera. Realment m'ha agradat i entenc que serà un referent d'allò que podem fer en el nostre futur i en certa manera marcarà la nostra identitat com a docents. Aquest fet crec que és per celebrar-ho, ja que estem acabant la carrera i no sabria nombra més de 5 projectes inspiradors o referents. Aquesta sessió contrasta amb la majoria de sessions que fem al gimnàs, que queden fragmentades i descontextualitzades, o es repeteixen, o les fem l'alumnat i tampoc acabem d'aportar massa. 

Sintetitzant, la sessió m'ha marcat per diferents raons:

-  Tracta un contingut que desconec i que a més em sorprén.

- Hem realitzat una seqüència didàctica completa i per tant, podem contextualitzar cada activitat en una progressió.

- A més d'aprendre sobre un contingut nou, la reflexió pedagògica i didàctica s'ha fet explícita, fet estrany i que no hem trobat en altres seqüències didàctiques tractades en aquest bloc. Entenem el perquè cada exercici i quin és el seu objectiu. 

De fet, crec que aquesta última raó ha sigut la que més pes ha tingut. Hem comprés el marc metodològic que hi ha darrere de la sessió i a més, aquest és transferible a altres esports i m'incita a explorar-lo més enllà de la sessió d'esgrima.

Aquest marc metodològic és l'ensenyança comprensiva dels esports, que està basada en els principis cognitius-constructivistes de l'esport i les pedagogies actives. Per tant, centra l'aprenentatge de l'esport en la tàctica per damunt de la tècnica, que s'incorpora gradualment a mesura que l'alumnat va dominant la idiosincràsia tàctica de l'espot. Així, es facilita que l'aprenent realitze transferències de coneixements d'altres esports i reflexione sobre la funcionalitat de les tècniques. Per fer-ho s'utilitzen els jocs modificats, que serveixen per a realitzar un progressiu aprenentatge cada cop més prop de l'esport i més tècnic. 

El resultat el vam comprovar tots nosaltres. L'alumne, que es situa al centre de l'aprenentatge, resol els problemes del joc de forma diversa, mitjançant un assaig-error fins a trobar la resposta més eficient. Això vol dir que en la sessió viscuda vam comprendre, de forma divertida i pràctica, el funcionament i els plantejaments tàctics d'un esport que era desconegut per a tots nosaltres.

 

L'esgrima com a contingut i recurs didàctic

Al meu parer, el desconeixement dels escolars de l'espot de l'esgrima és el seu millor atractiu. Es tracta d'un esport poc practicat i per tant, el conjunt de l'alumnat comença a practicar-lo sense coneixements tècnics ni tàctics. A més, a diferència d'altres esports de combat i oposició, la massa corporal no suposa un avantatge. Aquest fet facilita el tractament de l'esport de forma coeducativa sense perdre competitivitat, i alhora neutralitza molts dels rols assignats i interioritzats per gran part de l'alumnat d'ambdós gèneres. 

Aquest esport implica el desenvolupament d'un conjunt de processos cognitius i emocionals, dels que l'atenció i la concentració, la presa de decisions i el control de l'agressivitat són per a mi els més destacables. Laura Ruiz Sanchís, la docent convidada a la sessió, en dona còpia en aquest article.

A la Comunitat Valenciana, el currículum contempla, a partir de 5é de primària la participació de l'alumnat en esports d'oposició, com la lluita (Bloc 5: Jocs i activitats esportives). Per tant, en aquest curs l'esgrima pot jugar un paper crucial al permetre treballar aquest tipus d'esports des d'una perspectiva coeducadora i inclusiva. No obstant, d'acord amb el plantejament metodològic amb què s'introdueix l'esgrima, podríem començar a treballar-la amb jocs modificats a partir de 3r de primària, tant amb la utilització d'implements o sense. 

En tot cas, crec que utilitzar l'esgrima com a contingut i recurs didàctic en els dos últims cursos de primària és força interessant. Especialment si tenim en compte que en aquesta edat comencen a transicionar cap a l'adolescència el que implica també canvis actitudinals i de rols socials.

Materials per l'iniciació a l'esgrima

Un dels principals problemes per introduir l'esgrima en l'aula de primària és la disponibilitat de materials adequats. En aquest cas les armes i proteccions. Els materials d'iniciació a l'esgrima són molt cars i és difícil que un centre públic hi puga comprar-los. No obstant és possible construir floretes d'iniciació amb material alternatiu, el que suposa alhora una activitat motivadora i educativa per l'alumnat.

La nostra mestra d'esgrima convidada explica com fer-ho i els seus potencials en el següent article. Tot i que no estic massa d'acord amb dir que siga una activitat que treballe la sostenibilitat a través de la reutilització de desaprofitaments (es tracta de materials poc comuns i per tant caldrà comprar-los), crec que hi ha força avantatges per a la seua construcció en l'escola. Una alternativa a la protecció amb una botella de plàstic és la utilització d'un fragment de "xurro" de suro de piscina en forma de disc.

3 activitats de collita pròpia per treballar l'esgrima a l'escola

En aquest cas plantejarem una hipotètica classe d'esgrima a 5é de primària.

Activitat per iniciar:

Per començar treballarem la punteria. Per parelles o grups de 3 o 4 persones. Una persona llança un globus o pilota a l'aire i diu el nom de la persona que ha de tocar la pilota o globus amb l'arma abans que toque terra. Una altra opció és incloure una paràbola al llançar l'objecte de manera que la persona que ha de tocar ha de desplaçar-se cap a davant o darrere per calibrar la distància.

Activitat per a la part principal:

En aquesta activitat treballarem la capacitat de reacció i contraatac. Els alumnes es situen enfrontats per parelles. Un contra altre, en posició de guàrdia i amb una pilota a la mà. Han de mantindre les dues pilotes en contacte. Un dels alumnes ha de fer un colp en la mà de l'altre i trencar cap a darrere per evitar que la persona colpejada puga marxar cap a davant i tocar el seu company que fuig. Primer amb rols d'atac i defensa establerts i després amb acció lliure. També podem incloure el desplaçament avant i darrere sense que se separen les pilotes com a previ a la palmada.

Activitat per finalitzar:

Per últim ens relaxarem i explorarem els moviments que podem fer amb l'arma. Ens posem per parelles i l'activitat consisteix a utilitzar la punta redona de l'espasa per fer un massatge relaxant al company o companya. La persona que reb el massatge està dreta, mentre que l'altra en posició de guàrdia ha de passar la punta per l'esquena amb la pressió adequada. Intercanvi de rols. Com a alternativa també podem posar amb una goma una ploma a la punta de l'arma.