Vivències al trinquet de la UPV i avaluació de la seqüència didàctica

 

Finalment hem anat al trinquet. Les vergonyoses festes d'alguns companys universitaris més irresponsables han obligat a ajornar i reduir les sessions, però almenys, hem pogut vivenciar què és jugar a pilota en un trinquet. Aquesta negligència em provoca cert malestar, no vull pensar en tots els i les estudiants que s'han quedat sense classes. Entenc reaccions com les de la foto, aparegudes en la façana del col·legi major, però això ja és un altre tema. Anem al que toca, la sessió al trinquet i la reflexió sobre la seqüència didàctica viscuda.

Jugar a pilota en un trinquet

Tot i que ja havia estat en algun trinquet anteriorment, mai hi havia jugat en ell. Quan jugues en ell, te n'adones que és més gran del que sembla. Restar una pilota des del fons implica molta tècnica i força. Quan ho fèiem nosaltres, havies de creuar els dits perquè arribara més enllà de la corda. Al jugar te n'adones de les dificultats a quuè fan front els jugadors. Encalar la pilota en la galeria no és gens fàcil, ni tampoc jugar-la quan va prop de la muralla (la paret).

 

El trinquet de la UPV és bastant nou. No té ni 20 anys. Fou inauguat en 2003, en un moment en que la pilota ja no gaudia de la gran popularitat que havia tingut anteriorment. Es tracta per tant d'una aposta encomiable de la UPV i les institucions que hagen intervingut. Una aposta per revitalitzar la pilota en el context universitari i posar les instal·lacions a l'abast del públic en general.

Jugar en un trinquet a pilota ha sigut per a mi una activitat força motivant i engrescadora. Realment m'haguras agradat allargar la sessió o repetir-la. A diferència de les sessions anteriors, que vam fer al gimnàs de la facultat, jugar en un espai més adequat: allargat i amb parets i/o escala al costat, facilita el joc. L'amplitud del gimnàs i les limitacions dels camps amb cons, tot i que són una adaptació didàctica necessària, provoca la interrupció del joc perquè la pilota es desvia, i elimina el joc a la paret, que dona molt dinamisme i incita a l'estratègia. 

Aprende a jugar a pilota valenciana o aprendre didàctica? Una reflexió sobre la seqüència didàctica viscuda

La sessió al trinquet ha sigut la culminació de la seqüència didàctica sobre la pilota valenciana. La seqüència s'ha desenvolupat, com és normal, principalment de forma pràctica al gimnàs de la facultat de magisteri. El resultat ha sigut satisfactori: ara sé més sobre pilota, entenc diferents formes de colpejar-la i conec més o menys les regles i idiosincràsia del joc. També ha augmentat la valoració i interés per aquest joc tradicional. Podem dir per tant, que des d'un punt de vista esportiu-educatiu, els objectius s'han complit. 

Ara bé, l'assignatura en la qual s'han realitzat les sessions és de "didàctica dels jocs i esports" per a l'ensenyament de l'EF en l'escola primària. Per tant, allò important no és únicament augmentar el coneixement dels continguts que s'han d'impartir en l'aula de primària (o l'espai que siga), és a dir, conéixer el QUÈ, sinó també cal centrar-se en el COM. Cal reflexionar sobre com hem d'impartir aquests continguts, les diferents estratègies que podem seguir segons els casos (EL QUI i el QUAN) i quins efectes s'esperen que tinguen sobre el nostre futur alumnat d'acord amb les investigacions.

Evidentment, si un docent desconeix el QUÈ, difícilment podrà reflexionar sobre la metodologia. De fet, el coneixement sobre els continguts a impartir crec que és un dels elements més importants (o el més important) que asseguren l'èxit educatiu. Crec que és la base sobre la qual es construeix la resta de l'escena educativa que es desenvolupa en una aula. Òbviament intervenen més factors en l'èxit, i calen altres elements i habilitats per poder desenvolupar una adequada labor docent. Però per reflexionar sobre aquests, cal un coneixement dels continguts. Especialment si volem plantejar una seqüència didàctica significativa i transformadora.

Però a més del QUÈ, la didàctica ha de respondre altres preguntes que m'haguera agradat reflexionar de forma grupal i explícita. Tot i això, el PER QUÈ l'he abordat, en certa manera en la reflexió sobre el dilema tradició-modernitat. Crec, que més enllà de l'argument legal: "cal impartir pilota perquè ho diu el currículum", cal plantejar-se si és necessari en l'àmbit social i cognitiu-motriu per al nostre alumant. El currículum únicament possibilita aquest compromís amb la transformació social i creixement personal dels discents. Igualment, el PER A QUÈ ensenyar pilota valenciana, més enllà d'una resposta directa a les necessitats, l'hem abordat en el post sobre la història familiar. La pilota forma part de la nostra identitat col·lectiva i a més, pot ser un mitjà per abordar altres problemes que ens permeten entendre millor el nostre present.

El QUAN i el QUI ja l'abordarem quan exercim i en tot cas, la seua especificitat i variabilitat fa que siga difícil abordar-ho en les classes d'educació física. Tot i que si caldria prestar més atenció a la inclusió i les adaptacions curriculars. Aspecte que sempre s'aborda de forma marginal i anecdòtica.

I ens queda l'altra gran pregunta, el COM. Com ensenyem pilota valenciana? Quines aproximacions metodològiques són les més adequades? Com se sustenta aquest enfocament didàctic en els principis pedagògics i les teories sobre l'E-A general i específic de l'educació física?

Com acostuma a ser habitual en les didàctiques específiques d'EF, enfocament curricular que es planteja sol ser de tipus pràctic. Allò d'aprendre fent i el descobriment del contingut per part de l'alumnat treballant de forma autònoma. Per ensenyar esports crec que pot ser un enfocament metodològic adequat, però si cal reflexionar i aprendre sobre didàctica, cal incloure de forma explícita aquest contingut en les sessions. Més encara si la seqüència didàctica que hem vivenciat aspira a ser un referent per als futurs mestres. De fet, és un referent es vulga o no, siga bo o dolent. 

Aquesta carència que al meu parer afecta al conjunt de les sessions realitzades no és l'excepció. De fet és el que acostuma a passa en moltes classes de didàctica de l'educació física. I en certa manera, ens priva a l'alumnat d'accedir a les reflexions didàctiques dels nostres mestres. Mestres universitaris amb moltíssims més coneixements i experiència que nosaltres i que actuen com a models.

Reflexionar de forma explícita sobre aquestes preguntes ens permet fer valdre la nostra opinió curricular i jutjar de forma crítica el currículum per no actuar solament com a executors i tècnics d'allò que ens manen les administracions, les modes o el gurú educatiu de torn. Ens permet reflexionar didàcticament sobre allò que fem i, en definitiva, començar una dinàmica d'investigació acció que ens portarà a ser millors docents.