Restem competitivitat i fomentem la cooperació en l'esport

 "Els jocs de predomini tàctic: una proposta eficaç per a l'ensenyament dels esports d'invasió" 

MéndezGiménez, A. (1998). 

"Per a autors com Greháigne i Godbout (1995) l'essència dels esports d'equip consisteix en una relació d'oposició, és a dir, cadascun dels dos equips ha de coordinar les seues accions per a recuperar, conservar i moure la pilota fins a arribar a l'àrea de marcatge i aconseguir un punt. Al nostre entendre, aquesta posició no implica una aposta per la competició desmesurada, sinó per la seua educació com a mitjà (no com a meta) de millora personal i grupal" (p.4)

Com a docents d'educació física crec que hem de posar l'èmfasi en els processos de cooperació als jocs. La competició pròpia de la majoria d'esports actua com a atractiu i motivador, però hem de tractar de contindre-la. Hem de centrar l'atenció i fer reflexionar a l'alumnat sobre la importància del joc per si mateix com a activitat lúdica. Això vol dir que l'alumnat haurà de comprendre que forma part de l'equip i aquesta és la unitat vàlida en els jocs de cooperació-oposició. Nosaltres haurem de crear les condicions perquè les possibles actituds egocentristes de l'alumnat es transformen en una fortalesa de l'equip en el seu conjunt i impliquen a aquelles persones menys hàbils o amb actituds passives. Això ho farem modificant les normes i adaptant els jocs per a aquest fi. És necessari per tant, centrar l'atenció en aspectes tàctics i conformar equips amb un nombre i composició adequats per a la participació de tots els integrants.

 En aquest sentit, Méndez Giménez afirma el següent:

"La proposta es fonamenta en jocs reduïts per a aconseguir incrementar l'activitat i garantir la major participació en la tasca. S'incrementen així, tant el temps de pràctica real com la intensitat de treball." (p.5)

Els mini-partits de diferents esports (rugby, basquet, futbol, hoquei...) que hem jugat al gimnàs serien un clar exemple d'aquesta premissa. Més si els valorem front a altres jocs en gran grup com per exemple el mocador, en què el temps d'activitat ha estat molt reduït i constantment interromput. 

"Les activitats físiques cooperatives. Una proposta per a la formació en valors a través de l'educació física a les escoles d'educació bàsica". 

Velázquez Callado, C. (2004). Capitol 2.

Si volem emfatitzar el valor lúdic i transmissor de valors del joc enfront de la competició, és necessari integrar pràctiques cooperatives en les nostres activitats. Això implica modificar els jocs per tal de, emfatitzar la tàctica, però també la cooperació entre els participants. 

Velázquez Callado proposa actuar en dos aspectes clau del joc:

A) Promoure la participació de tots per tal d'emfatitzar l'element "grup" enfront de l'individualisme. Un exemple de com utilitzar una modificació en aquest sentit per canviar un joc competitiu és el següent.

Posem per cas un partit d'hoquei. Ens és difícil dividir l'espai disponible per fer minigrups, pel que optem per jugar en dos grans grups en l'aula; o bé volem jugar amb grups més nombrosos propis de la reglamentació oficial del joc. Una forma d'aconseguir la participació de tots els participants, i alhora el foment de l'ocupació tàctica del terreny, és dividir el camp en franges de les quals no poden eixir els jugadors que s'hi troben dins. Per tant, per tal d'arribar a l'àrea contrària la pilota haurà de passar per totes les franges donant una major oportunitat de jugar als participants. Cada vegada que s'anota un punt o cada X temps, els jugadors intercanvien la posició en el terreny de joc.

Pot passar que la pilota circule de costat a costat del camp i que els jugadors que ocupen la zona central del camp no toquen la pilota. En aquest cas podríem introduir la necessitat de fer almenys X passes entre persones diferents per tal que el punt siga vàlid.

Una altra opció podria ser que la puntuació d'un gol siga la suma de persones que han tocat la pilota en la jugada per aconseguir-lo.

B) Desvincular el joc del resultat. Es tracta de restar importància al resultat final del joc i donar-la a la pràctica lúdica del mateix joc. 

Si posem per cas l'exemple anterior d'un partit d'hoquei, podem restar importància al resultat d'un equip amb algunes de les següents estratègies.

- La persona que marca canvia d'equip. Aconseguim així que l'objectiu siga jugar per marcar i no guanyar a l'altre equip. Es recomana que per posar-ho en pràctica s'utiltze algun element identificador dels equips.

- Un altra opció per reduir la importància del resultat és que el nombre de punts d'un gol siga el resultat de l'atzar: llançant un dau o agafant una fitxa d'una bossa.

- També podria ser vàlid canviar l'objectiu del joc. Ara no és fer el màxim nombre de punts sinó empatar en una progressió descendent d'un equip i ascendent de l'altre. Quan un dels dos equips fa un punt, els dos equips avancen una posició en la seua progressió.

- Per últim podem jugar un partit d'hoquei de tres equips simultani. Així es generen aliances en contra del que va guanyant. 

Una variació o complement d'aquesta última opció és utilitzar el sistema de puntuació del kin-ball. En aquest esport juguen simultàniament tres equips. Quan un equip perd, puntuen els altres dos. 

En aquest enllaç es pot accedir a l'autoavaluació d'aquets apartat.